diumenge, 15 de febrer de 2015

"Màxima discreció" de Vicent Sanz

Si Clio assassina es va crear a partir de deu novel·les prèvies d'altres tants autors, ara un dels deu relats curts que conforma el recull ha fet el camí invers i ha generat una nova novel·la.
Ens referim al relat "A boca de canó" de Vicent Sanz, el que tancava Clio assassina seguint l'ordre cronològic a mode de llibre d'història que es va decidir per al recull. El relat de Sanz era prosecució de la seva novel·la Partida (Aeditors, 2008), que desplega el seu argument en el Maestrat valencià de la Postguerra. Així, el context espacio-temporal de "A boca de canó" és el mateix, tot i que ara creant un nou personatge, en Ramon Borrull, que just serà el que també protagonitza Màxima discreció, la perla literària de gènere negre que ens ha regalat en Vicent Sanz.

Molt més extens que el relat inclòs a Clio assassina en ser una
novel·la, Màxima discreció referencia contínuament al relat previ, repetint personatges i les temors que arrossega el personatge per les malifetes prèvies.

L'ambient tètric de la Postguerra es palesa com ideal per donar ambient a crims a l'alçada de la Llei Seca, amb un rerefons històric i "comercial" que permet fer-hi analogies.

Des d'Ebre Negre no podem més que felicitar en Vicent Sanz per la continuació de la saga i desitjar que no quedi aquí. Orgull també per part d'Ebre Negre que els relats de Clio assassina tinguin continuïtat, per què no reconèixer-ho?

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies per la felicitació. Tan de bo la cosa no quedi només aquí perquè el personatge té corda per a estona. És clar que a Ebre Negre us podeu sentir orgullosos de la continuïtat dels relats de Clio assassina. Amb el temps, la sembra fructifica. La veritat és que si quan a Jesús vau proposar-me d'escriure "A boca de canó" m'haguessin dit que acabaria escrivint Màxima discreció no m'ho hauria cregut. Que continuï la complicitat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Vicent. I llarga vida a Ramon Borrull!

      Elimina