dimecres, 1 de febrer de 2012

Cooperativa Falset-Marçà(El traficant d'armes)

Quan el Xavi Domènech, gerent del celler, escoltà quin era el pla no en tingué cap dubte. Ell sempre havia tingut clar que no hi ha assassinat sense vi. A més, tenia exactament el que es necessitava: un vi elaborat amb garnatxa negra seleccionada de vinyes velles i un toc de cabernet, amb criança de sis mesos en roure. Vi negre per a literatura negra, els anuncià.
L’Octavi i la Roser van arrufar el nas. “Vols dir que no ens encolomes el primer que tens a mà?”, van replicar.
No es podien pas equivocar. La ment d’un assassí és una ment malalta que gaudeix de segar la vida d’altres sers humans, però tremendament instruïda. Molts criminals son capaços d’elaborar plans meticulosos preparant les seves malifetes per tal que resultin bé i impedeixin que es descobreixi qui n’és l’autor.  N’hi ha que gaudeixen sobretot del moment de matar, altres del procés de preparació i la resta s’estimen més l’instant del després, quan la seva obra és acabada. Però també hi ha qui es recrea en totes les etapes. Tal vegada és el mateix que fa un escriptor.  O un enòleg. I és vital que una vegada feta la feina es pugui brindar amb una copa de bon vi.
El Xavi ficà la mà al calaix de la taula. L’Octavi i la Roser es van cagar (no literalment, que tot això és ficció, ja ho sabeu). Potser s’havien excedit en la seva desconfiança. L’expressió del rostre del Xavi feia respecte (per no dir alguna cosa més grossa). Segur que ara treia una automàtica amb silenciador i allí s’havia acabat la història. Estaven tan petrificats que ni se’l ocorregué moure’s. Menys mal! Perquè haguessin fet el ridícul més espantós. El Xavi aixecà la vista amb cara de preguntar si passava alguna cosa i tragué del calaix una ampolla de vi negre que aixecà en l’aire mostrant l’etiqueta. “Uff!”, van exclamar els altres dos.
“Es tracta d’Ètim Selection Grenache”(1), digué el Xavi.
No podia ser d’altre. “Aroma de cacau, cafè aromàtic, fruita fresca, herbes silvestres, sotabosc. En boca és fresc, potent, saborós, complex, especiat, mineral” (2).
 “Color cirera intens, gairebé sang”, rematà el Xavi.
Ja el tenien.

(1)   Ètim: Forma originària d’un mot. La paraula d’on una altra procedeix
(2)   Veure “Guia Peñín de los vinos de España 2011”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada