L'ombra del crim, blog de crítica de gènere negre, recomana l'Ebre Negre 2012.
Si ho diu Anna Maria Villalonga, és que serà veritat.
Per llegir l'entrada clicar AQUÍ
divendres, 24 de febrer del 2012
dimecres, 22 de febrer del 2012
El projecte del llibre: "Clio assassina"
Cara a la tercera edició de la Trobada de Gènere Negre al Matarranya, es va triar com a lema "Gènere Negre i Història". La intenció és la d’obrir la reflexió sobre la possible transversalitat del gènere negre amb la novel·la històrica. En aquest sentit, vam contactar amb deu escriptors que comptessin amb novel·les històriques -la majoria desenvolupades en els territoris de llengua catalana- i els vam proposar que inspirant-se en l'ambient i època d'aquestes desenvolupessin un relat de gènere negre d'una llargada mitja. Vam intentar que les èpoques històriques i contextos que es representessin siguin variats.
Així, els autors i les seves novel·les que els inspiren per als sengles relats a Clio assassina són:
- Maria Carme Roca, Escollida pels déus
- Xúlio Ricardo Trigo, El somni de Tarraco
- Silvestre Hernández, El manuscrit de Wadi Al-Abmar
- Pere Perellon, Los inocentes hijos de Dios
- Teresa Bertran, La missió secreta
- Andreu Carranza, L’hivern del Tigre
- Jordi Peñarroja, El President a París
- Toni Orenzanz, L’omnibús de la mort
- Miquel Esteve, Heydrich i les agents del saló Kitty
- Vicent Sanz, Partida
Si algú es pregunta per què l'ordre dels autors no és alfabètic, ha de rumiar una mica i saber quina època històrica es representa en cada novel·la i relat. Com si es tractés d'un llibre d'història, ens guia la cronologia, i aleshores comencem a l'Emporion grega, passem al romans, Al-Andalus, època de la Inquisició, les Llums, Guerra Carlina, Primo de Rivera i II República, Guerra Civil, II Guerra Mundial i acabem a la Post-guerra. Un repàs històric i criminal que conforma un gran volum amb deu grans autors.
dissabte, 18 de febrer del 2012
3ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya i al Priorat
Tercera edició d’aquesta trobada anual al voltant del gènere negre que se celebra en dos jornades, una a cada banda del riu, i connecta el Montsant i els Ports, el Matarranya i el Priorat. Aquest any serà el dia 28 d’abril a Vall-de-roures i el 5 de maig a Falset.
Durant la trobada té lloc la presentació del llibre on participen els diversos autors seleccionats, hi ha signatura de llibres, es fa un dinar i se celebren diversos actes: lectures, taules rodones,...
Els autors participants són: Maria Carme Roca, Xulio Ricardo, Silvestre Hernández, Trigo, Pere Perellón, Teresa Bertran, Andreu Carranza, Jordi Peñarroja, Toni Orensanz, Miquel Esteve i Vicent Sanz.
Els còmplices del llibre són Serret Llibres i amb la col.laboració del Centre Quim Soler, la literatura i el vi i la Cooperativa Falset-Marçà.
dimecres, 1 de febrer del 2012
Cooperativa Falset-Marçà(El traficant d'armes)
Quan el Xavi Domènech, gerent del celler, escoltà quin era el pla no en tingué cap dubte. Ell sempre havia tingut clar que no hi ha assassinat sense vi. A més, tenia exactament el que es necessitava: un vi elaborat amb garnatxa negra seleccionada de vinyes velles i un toc de cabernet, amb criança de sis mesos en roure. Vi negre per a literatura negra, els anuncià.
L’Octavi i la Roser van arrufar el nas. “Vols dir que no ens encolomes el primer que tens a mà?”, van replicar.
No es podien pas equivocar. La ment d’un assassí és una ment malalta que gaudeix de segar la vida d’altres sers humans, però tremendament instruïda. Molts criminals son capaços d’elaborar plans meticulosos preparant les seves malifetes per tal que resultin bé i impedeixin que es descobreixi qui n’és l’autor. N’hi ha que gaudeixen sobretot del moment de matar, altres del procés de preparació i la resta s’estimen més l’instant del després, quan la seva obra és acabada. Però també hi ha qui es recrea en totes les etapes. Tal vegada és el mateix que fa un escriptor. O un enòleg. I és vital que una vegada feta la feina es pugui brindar amb una copa de bon vi.
El Xavi ficà la mà al calaix de la taula. L’Octavi i la Roser es van cagar (no literalment, que tot això és ficció, ja ho sabeu). Potser s’havien excedit en la seva desconfiança. L’expressió del rostre del Xavi feia respecte (per no dir alguna cosa més grossa). Segur que ara treia una automàtica amb silenciador i allí s’havia acabat la història. Estaven tan petrificats que ni se’l ocorregué moure’s. Menys mal! Perquè haguessin fet el ridícul més espantós. El Xavi aixecà la vista amb cara de preguntar si passava alguna cosa i tragué del calaix una ampolla de vi negre que aixecà en l’aire mostrant l’etiqueta. “Uff!”, van exclamar els altres dos.
“Es tracta d’Ètim Selection Grenache”(1), digué el Xavi.
No podia ser d’altre. “Aroma de cacau, cafè aromàtic, fruita fresca, herbes silvestres, sotabosc. En boca és fresc, potent, saborós, complex, especiat, mineral” (2).
“Color cirera intens, gairebé sang”, rematà el Xavi.
Ja el tenien.
(1) Ètim: Forma originària d’un mot. La paraula d’on una altra procedeix
(2) Veure “Guia Peñín de los vinos de España 2011”.
Centre Quim Soler, la literatura i el vi (El còmplice necessari)
Poc s’ho pensava el Joaquim Soler i Ferret(1) que la negra i consentida Ofèlia (2) tindria ressò anys més tard al sud del Llobregat. Potser hauríem de dir al sud de l’Ebre, per a ser més precisos, però en realitat no és el sud estricte sinó més aviat al voltant. La qüestió és que l’Octavi necessitava ajuda i com que l’escriptor de les terres del vi va dir un dia que el gènere negre combinava amb el vi negre, no costava gaire arribar a pensar en literatura i vi. No costava gens pensar en la comarca del Priorat.
Si el Quim Soler ja no podia oferir quatre classes als aprenents de criminals, quedava l’opció del centre que porta el seu nom, dedicat a promocionar l’estudi i difusió de la seva obra. A més, el centre també vol ser un espai que vinculi la literatura i el vi; dos coses tan rematadament diferents i a la vegada semblants com son la literatura (el seny) i el vi (la rauxa). O és a l’inrevés?
Per acabar-ho de rematar, no se li escapava a l’Octavi que aconseguir aquesta aliança significava estendre la seva zona d’influència i establir una connexió virtual entre Els Ports i el Montsant.
Els contactes entre el Centre Quim Soler i l’Octavi Serret es van portar amb la discreció i el secret amb què cal portar els afers tèrbols com aquest. La Roser Vernet, del centre, està acostumada a bregar en assumptes d’aquesta mena i d’altres de més perillosos que aquí no podem detallar per a no comprometre-la.
El pacte final tingué lloc a Fondespatla, aprofitant la trobada d’autors que cada any se celebra al Matarranya (3). Aquell any se’n reunien més de cinquanta i, per tant, l’acte oferia una ocasió ideal per a trobar-se sense despertar sospites.
Una vegada signat l’“entente cordiale” ja no hi havia dubte: aquell seria un crim perfecte
(1) Barcelona 1940-1993. Escriptor i periodista. Fundador del col.lectiu Ofèlia Dracs
(2) Vegeu “Negra i Consentida”. Ofèlia Dracs. Barcelona. Laia. 1983.
(3) Vegeu “L’arbreda ebrenca”. Diversos autors. El Vendrell. March Editor. 2010.
(4) Manacor 1946. Escriptora. Membre d’Ofèlia Dracs. Creadora de la detectiu Lònia Guiu.
Octavi Serret (L’instigador)
Conten que una vegada, un escriptor desconegut - que per alguna raó inexplicable que ara no ve al cas era propietari d’un Ferrari Testarrossa - punxà una roda passant per Vall-de-roures (1). Va ser just davant de la Llibreria Serret, camí de Fontdespatla, un establiment que venia llibres, diaris, revistes, bolígrafs, quaderns i material d’escriptori divers. L’objecte que provocà la punxada va ser concretament un llibre. S’havia escapat d’aquella llibreria i havia atacat directament els pneumàtics refotudament cars del Ferrari amb tota la mala intenció. Les males llengües del poble diuen que és el procediment habitual de l’Octavi: quan s’olora la proximitat d’un potencial escriptor desconegut que passa per la vora, els llibres del seu establiment, entrenats a posta per a aquestes ocasions, surten volant per aconseguir que entri a la petita llibreria amb qualsevol excusa. Aquesta vegada però, potser n’havien fet un gra massa; arreglar la punxada sortiria molt car.
L’escriptor, disposat a demanar explicacions, baixà del cotxe i entrà a la petita llibreria. El fenomen misteriós que tingué lloc a l’interior d’aquella llibreria-quiosc a hores d’ara encara no té explicació. L’escriptor anava a demanar una compensació econòmica. El llibreter no li va dir ni bon dia, abstret com estava intentant col·locar els fascicles de la col·lecció “Pneumàtics llegendaris” a un estiuejant habitual d’aquell poble del Matarranya. Tot i això, a partir d’aquell dia, s’encetà una d’aquelles estranyes relacions humanes que barregen interès i amistat, obligació i devoció.
És el mateix que li passà, temps més tard, a una altre escriptor vingut de les terres del vi. A ell els llibres no li van atacar el pneumàtics (potser perquè el seu cotxe no era un Ferrari), simplement el van estomacar, amb molta educació, això sí. “Ei! Que som ebrencs!”, van explicar sense deixar de bufetejar-lo amb les seves fulles. I com l’anterior, entrà a cal Serret a demanar explicacions i fou víctima del mateix fenomen misteriós.
Des de llavors només cal que el llibreter insinuï una proposta. Els dos escriptors, uns simples membres més d’entre el grup de prosèlits de l’Octavi, corren a obeir les ordres del llibreter quan aquest obri la boca i fan el que aquest demana sense ni replicar. Ni que sigui un assassinat.
(1) Vegeu “De Vall-de-roures al món”. Diversos autors. Terres de l’Ebre. Editorial Petròpolis. 2009.
Aclariments: L’escriptor que NO té un Ferrari és Jordi Pijoan-López. L’escriptor que ve de les terres del vi és Fede Cortés
Subscriure's a:
Missatges (Atom)